dimecres, 28 de març del 2018

Què demano jo?

Fa unes setmanes, el company Josep Miquel Arroyo ens demanava des d'una entrada del seu bloc Didactik que demanéssim tres coses al Departament d'Ensenyament. Sóna a carta als Reis, una mica estranya perquè tots sabem que els Reis &%&$ existeixen, però jo ho provo. Aquí van les meves propostes:

Una estructura adequada per a cada CFA. És evident que el nostre país és extens, que tenim com a mínim una escola d'adults a cada capital de comarca i que no tot el territori és igual. Fins aquí ja ho sabem tot. El que ja comença a no quedar clar és per què totes les escoles han d'oferir el mateix. M'explico. Hi ha parts del territori on hi ha més demanda d'uns ensenyaments que d'altres. Si no hi ha demanda... perquè s'han d'ofertar? Em refereixo a una demanda raonable. No trobo lògic que fem classe a un o dos alumnes de qualsevol grup, només pel fet que al juny ho oferíem, i no ho podem canviar quan arriba el setembre i veiem la matrícula. Caldria més flexibilitat, tenir un pla B pel setembre, algun grup que es desdoblés si fos necessari, tenir unes ràtios mínimes per fer classe, i per tant, no crec que calgués fer preinscripció al maig, per què sovint no s'assembla a la de setembre. És evident també que això implicaria plantilles més flexibles (pel que fa a les matèries a impartir) i també duradores, doncs si no podem contar amb els mateixos mestres al juny que al setembre... malament rai.

Reduir distància entre el Departament i nosaltres. També ens passa que no ens escoltem els uns als altres, estem massa lluny. La meva proposta és novedosa (si més no en el camp de l'educació). Caldria crear un grup (un mestre per Servei Territorial, per exemple) que tindria dues línies d'actuació. Una primera línia més vertical, que connectés el dia a dia d'un CFA amb els tècnics i directius del Departament. Seria un cos semi-tècnic, format per gent amb experiència, que entengués les propostes i problemes dels CFA (com les del punt anterior) i les pogués fer arribar al Departament amb regularitat. La necessària coordinació crec que afavoriria la visibilització que tant es va demanar a la passada Jornada de la UAB. Una segona línia d'actuació seria més horitzontal. Posaria en contacte diferents escoles, diferents projectes, atendria i proposaria solucions a problemes concrets (que segur que tenen altres escoles), aportaria un punt de, diguem-ne supervisió (mai condescendent, ni punitiva, ni exemplaritzant, ni res de tot això), que donaria confiança als equips de mestres. Saber que tens algú a qui pots explicar problemes, propostes, el que sigui, segur que ajuda, calma i dona benestar. Algú deu pensar "ja tenim els inspectors". Res a veure. Aquesta proposta és més propera, surt del camp de la formació d'adults, la relació és bàsicament horitzontal, no punitiva (no ha de fer por, sinó donar confiança, repeteixo), i no parteix del coneixement de la llei i la normativa, sinó del dia a dia a qualsevol CFA. Per cert, ja sigui del Departament o municipal.

Adaptar-nos al s XXI, JA!!!. Última proposta. Que ens estem quedant enrere... Aquesta ens toca directament a nosaltres, tot i que demano al Departament que ens ofereixi els recursos i la formació necessàries. Si seguiu el bloc segur que ja ho heu llegit vàries vegades. Poca cosa més diré. Que cal formar-se, que cal canviar continguts, que cal canviar metodologies, que cal adaptar la manera com veiem la Formació d'Adults. No pot ser que seguim fent el mateix, i de la mateixa manera, que fa vint anys. O deu, tant fa. El mateix, dic. I endavant les propostes, que se'n fan, no ens equivoquem, però fem-les visibles, expliquem-nos-les. Duguem-les a terme.

Apa, Josep Miquel, crec que jo he complert.
Seguim!!

1 comentari:

  1. Em resisteixo a escriure, atesa la meva distància del dia a dia d'una escola d'adults,encara que continuant ensenyant persones adultes i pensant en les escoles d'adults. Però vaig seguint els vostres blocs i el vostre entusiasme propositiu i se'm comunica. La invisibilitat de la formació bàsica d'adults és evident i només es podria neutralitzar amb la visibilitat pública, cosa que en aquest moment veig difícil. Les tres coses que demaneu al Departament d'Ensenyament són encertades, però recordo que el professorat d'adults és aproximadament un 2% del professorat del Departament i l'alumnat un 6% un punt amunt o avall. Les preocupacions del Departament no han d'anar necessàriament en aquesta proporció, perquè estem parlant de qualitat (preocupacions) i no de quantitat, però...
    Tres coses que demanaria no al Departament sinó a nosaltres. La primera conceptual: què ha de fer una escola d'adults? Jo diria que treballar les competències bàsiques ciutadanes i per a la vida. Crec que en general, i canviant al llarg de la història recent sense criteris definits, hem treballat competències bàsiques acadèmiques i amb preocupació laboral. Que no està malament, però no és ni molt menys tot. Les competències bàsiques ciutadanes i per a la vida les podem definir de una forma universal, però tenen una concreció local.
    La segona demanda que hauríem de pensar és organitzativa. Crec que el Departament d'Ensenyament pel seu ADN tindrà una visió acadèmica de la formació -creditícia-, del que han de fer les escoles d'adults i uniformitzadora. Com sempre punt amunt o avall i al marge de l'administració i el pensament creatiu de les escoles. Per tant, crec que s'ha de fer un canvi de rumb organitzatiu i començar a pensar amb la municipalització, respectant els drets laborals del professorat actual, etc. No és un tema fàcil de digerir i té els seus pros i contres. No deixaria de ser un altre debat interessant.
    Però, a més, tercer, les escoles d'adults haurien de ser de gestió comunitària. I d'això tenim poques experiències, però crec que per aquí podria entrar el tema de la visualització.
    Alfons

    ResponElimina