dimecres, 28 de març de 2018

Què demano jo?

Fa unes setmanes, el company Josep Miquel Arroyo ens demanava des d'una entrada del seu bloc Didactik que demanéssim tres coses al Departament d'Ensenyament. Sóna a carta als Reis, una mica estranya perquè tots sabem que els Reis &%&$ existeixen, però jo ho provo. Aquí van les meves propostes:

Una estructura adequada per a cada CFA. És evident que el nostre país és extens, que tenim com a mínim una escola d'adults a cada capital de comarca i que no tot el territori és igual. Fins aquí ja ho sabem tot. El que ja comença a no quedar clar és per què totes les escoles han d'oferir el mateix. M'explico. Hi ha parts del territori on hi ha més demanda d'uns ensenyaments que d'altres. Si no hi ha demanda... perquè s'han d'ofertar? Em refereixo a una demanda raonable. No trobo lògic que fem classe a un o dos alumnes de qualsevol grup, només pel fet que al juny ho oferíem, i no ho podem canviar quan arriba el setembre i veiem la matrícula. Caldria més flexibilitat, tenir un pla B pel setembre, algun grup que es desdoblés si fos necessari, tenir unes ràtios mínimes per fer classe, i per tant, no crec que calgués fer preinscripció al maig, per què sovint no s'assembla a la de setembre. És evident també que això implicaria plantilles més flexibles (pel que fa a les matèries a impartir) i també duradores, doncs si no podem contar amb els mateixos mestres al juny que al setembre... malament rai.

Reduir distància entre el Departament i nosaltres. També ens passa que no ens escoltem els uns als altres, estem massa lluny. La meva proposta és novedosa (si més no en el camp de l'educació). Caldria crear un grup (un mestre per Servei Territorial, per exemple) que tindria dues línies d'actuació. Una primera línia més vertical, que connectés el dia a dia d'un CFA amb els tècnics i directius del Departament. Seria un cos semi-tècnic, format per gent amb experiència, que entengués les propostes i problemes dels CFA (com les del punt anterior) i les pogués fer arribar al Departament amb regularitat. La necessària coordinació crec que afavoriria la visibilització que tant es va demanar a la passada Jornada de la UAB. Una segona línia d'actuació seria més horitzontal. Posaria en contacte diferents escoles, diferents projectes, atendria i proposaria solucions a problemes concrets (que segur que tenen altres escoles), aportaria un punt de, diguem-ne supervisió (mai condescendent, ni punitiva, ni exemplaritzant, ni res de tot això), que donaria confiança als equips de mestres. Saber que tens algú a qui pots explicar problemes, propostes, el que sigui, segur que ajuda, calma i dona benestar. Algú deu pensar "ja tenim els inspectors". Res a veure. Aquesta proposta és més propera, surt del camp de la formació d'adults, la relació és bàsicament horitzontal, no punitiva (no ha de fer por, sinó donar confiança, repeteixo), i no parteix del coneixement de la llei i la normativa, sinó del dia a dia a qualsevol CFA. Per cert, ja sigui del Departament o municipal.

Adaptar-nos al s XXI, JA!!!. Última proposta. Que ens estem quedant enrere... Aquesta ens toca directament a nosaltres, tot i que demano al Departament que ens ofereixi els recursos i la formació necessàries. Si seguiu el bloc segur que ja ho heu llegit vàries vegades. Poca cosa més diré. Que cal formar-se, que cal canviar continguts, que cal canviar metodologies, que cal adaptar la manera com veiem la Formació d'Adults. No pot ser que seguim fent el mateix, i de la mateixa manera, que fa vint anys. O deu, tant fa. El mateix, dic. I endavant les propostes, que se'n fan, no ens equivoquem, però fem-les visibles, expliquem-nos-les. Duguem-les a terme.

Apa, Josep Miquel, crec que jo he complert.
Seguim!!

diumenge, 4 de març de 2018

La trobada de la UAB

Aquesta entrada s'assemblarà a l'anterior. Ho veig a venir.
Primer per què he tornat a estar mesos sense escriure, i segon, perquè parlaré de visibilitzacions.
Anem a pams. Ja ha passat tot. Els problemes de salut queden enrere, i els metges em diuen que el meu cos es va posant a lloc poc a poc. Per dir-ho ras i curt, el tumor que tenia a sota el cervell ha sigut extret al 100%, i no he tingut cap repercusió hormonal. Tot perfecte. Apa, ja ho he dit.
Vaig a la segona part, les visibilitzacions. Acabo de tornar d'una trobada de profes d'adults a la UAB.  He sentit el que se sent molt últimament, que cal que la Formació d'Adults tingui més visibilitat. I que l'Administració no hi col.labora. Doncs si l'Administració no hi posa de la seva part, posem-la nosaltres.
Una observació: Tot i que en el buidatge de l'enquesta que va fer en Joan Padrós se'ns deia que un alt percentatge dels assistents (podria ser el 75%?) érem mestres d'escoles d'adults del Departament o municipals, a la taula d'experiències no n'hi havia cap. Una escola de Madrid, una fundació que treballa amb nois de 14-15 anys, i, aquesta potser sí que s'assembla, l'associació La Troca. Tots tres projectes molt interessants, però allunyats de la realitat que ens trobarem dilluns a classe.
Em pregunto: per què no aprofitàvem per visibilitzar-nos? Segur que entre aquest 75% (?) hi havia projectes fascinants. Penso que l'organització no hi va caure. Ara recordo la gent coneguda que m'hi vaig trobar, i penso: però si tots aquests fan coses molt xules... com és que no ens en parlen? projectes de GES autoformatiu, el projecte "tomb pel la cultura", experiències amb stop motion,  gamificació, ús intensiu de Moodle, i d'altres que segur que em deixo, i d'altres que no conec, i d'altres que conec però no hi eren... com és que no van ser convidats a pujar a la taula d'experiències?. Els mestres d'adults fem coses, però ni tan sols nosaltres mateixos som capaços d'ensenyar-nos-les.
L'Administració no hi posa de la seva part. Doncs fem-ho nosaltres. Expliquem què fem, com, amb qui... crec fermament que aquest és el pas que hem de fer. Les xarxes socials,  el boca a boca, jornades com aquesta que explico, tot això ha de ser el nostre altaveu, la nostra visibilització.
L'endemà vaig anar a una altra trobada d'escoles (aquest cop de Primària i Secundària) que treballaven amb l'entorn GSuite. Vaig anar a descobrir, doncs el GSuite és un entorn atractiu. Van ser diferents tallers en els quals, després d'una introducció d'un expert (llegiu un mestre que feia servir Google Classroom a l'aula), els altres participants explicaven la seva experiència. Jo me'ls escoltava i pensava, "ostres, aquesta gent sí que fa coses, i coses molt xules". I de cop vaig pensar: "doncs igual que els mestres d'adults que vaig veure ahir; l'única diferència és que els de Primària i Secundària es troben i s'ho expliquen". Quina llàstima!! Una altra oportunitat perduda.
Sé que algú ara estarà pensant, "tenim les escoles d'estiu, allà en parlem". D'acord, però són actuacions molt puntuals, i també sabem que hi va molt poca gent, precisament per què no tenim costum d'explicar-nos coses.
Bé, aquí ho deixo. Visibilitzar-nos vol dir explicar-nos coses, vol dir no tenir vergonya, vol dir fer el primer pas, vol dir pensar, crear, innovar...