diumenge, 21 d’octubre del 2018

En marxa!!

Ja fa unes setmanes que hem començat, i podríem dir que ja portem velocitat de creuer. Assumint les noves responsabilitats, aprenent, i comprobant que un Equip Directiu porta una feinada al darrera, d'aquestes que sovint es diu que no es veuen, però hi són.
Som nous tots tres, i com deia a l'entrada anterior, ens anem posant a puesto. De moment una de les innovacions proposades, les coordinacios regulars amb tots els grups, estan funcionant. Crec que ajuden a la reflexió, a la creació de sinèrgies, i poc a poc, al desenvolupament de noves maneres de treballar. Donem-nos temps.
De tant en tant coincidim amb la frase "jo això també ho he pensat". I això està bé. Les idees hi són, i les ganes també. Segur que és qüestió de temps anar-les materialitzant. Tenim un any per bastir, i qui sap si quatre més per concretar. Això ja ho veurem, i com deia aquell, ara no toca.

Pel que fa als projectes que porto al cap, també s'estan materialitzant. El grup de CFI 3 està entrant bé al món digital. Els que ja havien fet servir Google i no els venia de nou van polint antics vicis, i els que no havien tocat mai l'ordinador ("solo para quitarle el polvo") estan descobrint tot un món, i no se'ls fa un castell. Important. Poc a poc anem entrant en l'entorn GSuite (jo el primer, que també m'estic formant), i la primera sensació és que és un entorn molt interessant per a alumnes novells en el món digital. Tan interessant que crec que seria una bona idea que es convertís en l'eina de treball per als cursos COMPETIC. Sobretot els inicials.
L'altre gran projecte, la gamificació al grup de CFGM no és tan planer. Hi ha dificultats, sobretot per l'ús i abús que es fa del mòbil a classe. Els alumnes els costa distingir l'ús lúdic de l'educatiu del mòbil a classe. Un company del claustre va fer la següent reflexió. Encara és d'hora per distingir els dos aspectes, el mòbil és massa nou, i costa no mirar-lo quan no cal. D'acord, i la feina que tenim des de l'escola és començar a evidenciar aquesta distinció. De moment anem jugant amb el mòbil a classe (en el sentit educatiu: Kahoot, GForms,...) i reflexionant sobre el seu ús. Cal fer entendre que si el claustre decideix acabar amb l'ús del mòbil a classe, s'acabarà per a tot i per a tothom. I jo estic convençut que l'eina és interessant i que val la pena, per tant, jo faig apologia (adoctrino!!! 😱) sobre l'ús correcte. A veure si en sortiré....
I del que costa sortir-ne és amb al grup CFI 1. Ja vaig comentar a l'entrada anterior les dificultats d'aquest grup: barreja de dones immigrants i de les alumnes de tota la vida (las Dolores, Remedios, Angustias, etc.) És molt difícil intentar un treball oral (que realment necessiten) amb les imigrants, i a l'hora anar sentint "que no estás por mí", "dame una hoja", "que solo estás con ellas",  o intentar llegir calmadament amb una senyora de 84 anys, mentre veus que les immigrants estan parades per què no entenen cap de les lletres que tenen al davant. També a l'anterior entrada vaig demanar alguna idea,    però no n'he rebut cap. O no n'hi ha, o no em llegeix ningú 😆. El cas és que quan ens trobem amb el company amb qui compartim el grup (dos ides cada un) estem d'acord en que el problema no és de material (en tenim, el podem trobar o construir) sinó de metodologia. Com treballar amb dos o tres grups diferents a l'hora. De moment, alguna idea va sorgint, però l'hem de provar a classe. Ja aniré informant...

diumenge, 16 de setembre del 2018

Un nou curs

Superada ja la primera quinzena del nou curs i del nou càrrec, tot segueix el ritme esperat i no hi ha hagut grans daltabaixos.
Cal adaptar-se, ser realistes, i no voler córrer. De moment, molta més burocràcia que projectes. Ara és el que toca. Horaris (encara n'hem sortit prou bé...),    normativa (PEC, NOFC, PAI, PLC, PAT, algunes per retocar, d'altres per començar, d'altres que per ara quedaran com estan...) matrícules (a veure si algú hi cau, i decideix eliminar les preinscripcions del juny, que només fan doblar la feina), i dubtes (bastants. Sort i gràcies a l'equip directiu anterior, que en resol molts!!)
Tots els grups s'estan omplint força bé, i tot i que sempre n'hi ha algun que fluixeja, de moment res que ens tregui la son. Ja arribarà (per cert, si algú té una idea de com treballar amb un grup de CFI  amb 26 alumnes, repartides aproximadament al 60% - 40% entre immigrants i senyores de les de tota la vida, que m'escrigui i m'ho apunti, doncs ja tinc clar que aquest grup sí que me la treurà, la son 😅).
També ens felicitem per la resta del claustre, que acull les noves propostes força bé, i entén les nostres dificultats com a inevitables i pròpies de la inexperiència. Esperem no decebre i anar-nos posant a puesto al més aviat possible.
I pel que fa a les noves idees i propostes, com a Equip directiu hem de ser pacients i anar introduint-les poc a poc, amb seny. Les idees hi són, les hem de madurar i adequar al nou context.
I pel que fa a mi, ja tinc al cap i coll avall les dues gran propostes d'aquest curs. Gamificar tot el que pugui el grup de català de CFGM, i un projecte de geolocalització amb el grup de CFI3. Aniré informant.

dilluns, 16 de juliol del 2018

Vacances!!

Avui és el primer matí de vacances, tot i que encara ara he acabat una feineta sobre els horaris que havia quedat pendent... però ja està.
Algun espavilat ja haurà tingut temps de pensar "si comença vacances ara, és que deu estar a l'Equip Directiu, o deu fer cursos d'estiu". La primera és la bona.
Canvis a l'antic equip, passadissos, un oferiment i una proposta, acceptació, i endavant. Ara sóc el nou cap d'estudis del CFA Segrià.
El cas és que hem passat quinze dies de juliol de molts papers i documentacions variades, i encara poc temps per elaborar propostes. Però ja tindrem temps i arribaran, per què un dels convenciments que em va fer acceptar la proposta de participar va ser que ha de ser des de l'equip directiu on s'han de fer les propostes i engegar els canvis. I penso que tots tres tenim ganes de canvis, il·lusió i empenta.
Iniciem, doncs una nova etapa que esperem que sigui profitosa per a tothom.
Acabo ja, amb unes quantes observacions:
- No hem "pringat" aquests quinze dies. Ho dic per què m'ho va dir un@ mestr@ amb qui vaig coincidir fa uns dies, i crec que no el/la vaig convèncer de l'actitud de servei que té formar part de l'equip directiu. És el tema de sempre, de la feina, la vocació, el funcionariat, seguim tenint un problema, però ara no és el moment.
- Un record per al Ramon Paraiso, que deixa la direcció del CFA Dolors Paul a Cunit, i que ens deixa amb el dubte sobre si seguirà escrivint el seu bloc "De Vuelta". Ramon, moltes gràcies per les teves idees, recollides convenientment durant els últims anys. Un plaer haver compartit. Seguim!!
- Àngels, Glòria, descanseu molt aquest estiu, que ens espera un bon any. Endavant equip!!



diumenge, 1 de juliol del 2018

Jornada Adults, 28 de juny de 2018

Aquest any la trobada de mestres d'adults s'ha fet sota el títol de "L'aprenentatge per competències a l'Educació d'Adults". Un tema interessant, i en veure les ponències vaig pensar... calla, que potser et donen idees. I me n'hi vaig anar.
La presentació inicial va anar a càrrec del senyor Aleix Gabarró, sub-director general d'Ordenació Curricular. Ens va parlar del necessari reconeixement de la diversitat de la FPA, de la necessitat de canvis generalitzats, bé, una mica el de sempre. Com a novetat va apuntar la necessitat de fer un inventari de recursos sobre FPA als municipis, per tal de conèixer i no repetir l'oferta, i dues propostes novedoses: la creació de mòduls optatius de GES, on algú es podria apuntar sense que calgui fer el GES sencer (així ho vaig entendre), com si fossin uns cursos monogràfics de 35 hores. I també va anunciar unes noves jornades al novembre. Ja veurem.
I ja vam anar per feina. Us afegeixo un resum de les notes que vaig prendre de totes les ponències que es van fer, tot i que ja teniu penjades a la web del SOCEA tota la informació que van aportar el ponents.

Aprendre per competències: de la comprensió a l'ús integrat dels coneixements
Cal una mirada més horitzontal sobre TOT el que es fa al centre.
Cal una avaluació més formativa.
Nivell de qualitat dels aprenentatges:
  • Reproductiu (memorístic)
  • Comprensiu (“és a dir...”)
  • Aplicatiu (què puc fer amb això?)
La competència integra les ganes d'aprendre més.
Significació / sentit / transferència.
Els coneixements son la base de les competències. Han de ser aplicables.
Co-construcció de l'aprenentatge.
Diferents nivells de resolució / treball col.laboratiu / diferents activitats i metodologies.
Treball per projectes IES Tordària (sobre el mosquit tigre)
Pregunta inicial - continguts
Plantejament del problema, acció,...
Formalitat d'un correu electrònic, creació de posters, geografia,....
Interessant tota la càrrega teòrica, però com sovint ens passa, els exemples eren d'un Institut de Secundària, poc aplicables a qualsevol escola d'adults.

L'art de parlar - CFA Castelldefels, CFA Maria Rúbies, CFA Montserrat Roig, CFA Sanfeliu.
Una experiència amb el grup de Castellà 3, i l'ajuda d'una tècnica del MNAC.
Més enllà del llenguatge visual, cal saber expressar què ens diu el cuadre.
Metodologia VTS: Visual Thinking Strategies. Estratègies de pensament visual.
Els alumnes expliquen què els provoca una pintura.
Sense saber res de l'obra, viure-la.
Despertar emocions.
Hi haurà formació en VTS per a profes, de cara a la millora de l'aprenentatge de la llengua.
Una experiència molt xula, Calia veure al vídeo com comentaven els alumnes, en un castellà força correcte, sobre què els despertava la visió d'una obra determinada. Molt bé, i molt aplicable a qualsevol museu de qualsevol ciutat.



La semipresencialitat als CFA - CFA Valls
Oferta formativa massa extensa per a 7 profes + poca disponibilitat horària dels alumnes = flexibilitat i transversatilitat.
2h presencials i flexibilitat en la 3a (anglès 1 dins de GES, AU25 amb GS, una hora d'EE a català, algun alumne AU25 o GS poden fer algun mòdul GES,...)
Aquesta 3a hora se soluciona en gran part amb l'ús de TIC.
Ulls com a plats, que potser hem d'anar cap aquí... molt interessant el trencament de dinàmiques massa restrictives. I si TOTS els aprenentatges que es fan a un CFA poguessin ser vasos comunicants? Caldria una gran organització, trobar-se molt, però... per què no?




COMPETIC 2 I 3 semipresencials - CFA Manuel Sacristán
Els alumnes semipresencials s'adscriuen a grups de matí o tarda.
Només estan obligats a venir a fer el projecte.
Eines semipresencials penjades al Moodle.
Importància de les eines de suport (forums, xats,...)
Miniprojectes, productes col.laboratiu.
Proactivitat!!!!
Una altra!!! Si és que els semipresencials semblen una bona idea, sobre tot per a grups amb capacitat autodidacta. I no vol dir menys feina, doncs el seguiment cal fer-lo igual, però estic segur que tenir grups semipresencials crea espais per a altres grups que no poden tenir aquesta autonomia.



Ment oberta, mon obert - CFA Montseny
Documental sobre experiències migratòries.
Graven un documental en vídeo, en el qual els alumnes participen en totes les fases del rodatge.
Interessant, els alumnes molt motivats amb la feina. Immigrants, del país, tots treballant junts. Es veu que podem veure el vídeo al You Tube.

Sense música, la vida seria un error - CFA Tramuntana
Basat en el treball de la Bjork “Biophilia”
Gravació d'un videoclip amb nois del Centre Penitenciari de Figueres
Com en l'activitat anterior, una eina molt motivadora amb la que els nois s'involucren i participen activament en totes les fases de gravació i producció del vídeoclip.

Formant companys, formant equip - CFA Mare de Déu de Montserrat
Projecte per crear bon rotllo al claustre. Creació de doc compartits, Gimcana per Sant Jordi, compartir eines i recursos, punt de trobada, clima distès, viage col.laboratiu a Praga, línia de centre unificada.
Em va encantar la idea, i ara estic pendent de contactar amb la Nadia (la mestra que va presentar l'activitat) per a que em concreti quines dinàmiques van fer servir, durant quant de temps, en quin moment del curs... detallets. Si sé més coses, igual les escric.

Aprenentate servei al CFA Can Serra
Els participants es formen treballant sobre necessitats reals de l'entorn.
Es fomenten valors i actituds.
Propostes transversals, Pla d'Entron, 
Col.laboració amb monitors i tècnics dels esplais del barri.
Sempre interessant el tema d'aprenentatge servei. Al CFA Can Serra l'han dut a un extrem interessant. Immersió absoluta a l'entorn, al barri, a les diferents entitats. Com sempre, segur que cal un gran compromís, coordinació, idees, voluntat, creure en una FPA diferent.... aspectes que fan pensar, i molt.

Associació d'alumnes del CFA Prosperitat
Potenciar semipresencialitat
Nous mòduls per a nouvinguts
Creació de xarxes
Tenen un munt de cursos muntats!! i si ve algú amb una idea, se'n parla. Sempre.

Fins aquí el meu resum / visió de la Jornada. Vull acabar fent dues observacions. En cap ponència es van deixar fer preguntes, perquè evidentment ens haguessim quedat sense temps, o se'ns hagués fet molt tard. És la paradoxa d'aquestes (i d'altres) jornades. Si volem escoltar-ne moltes, no podem fer preguntes. S'ha d'anar per feina.
Una altra observació, potser més banal (o no) és el temps per a l'esmorzar. M'explico. Sempre donen mitja hora per esmorzar, i et recorden que és aquell moment on podrem compartir amb altres companys els temes, les opinions,... tot des de la informalitat de tenir un crusan al davant. Doncs el cas és que mitja hora és molt poc temps per a aquestes trobades. Saludes molts companys que fa temps que no veus, dius hola a tothom, i poca cosa més. Ja ha passat mitja hora. Proposo allargar el temps d'aquest espai. Mínim una hora (i sé que és incompatible amb l'observació anterior), però total, els crusans s'acabaran igual, i tindrem més temps per compartir. Potser ens hem de començar a plantejar (a qui correspongui) la idea d'un esdeveniment més ampli, tipus Congrés o similar. Un dia, dos,... i donar importància a aquests espais informals, o que esdevinguin més formals,... no ho sé.... tot son idees.

dimarts, 15 de maig del 2018

propostes i disposicions

Amb això batallem... El profe disposa i la tecnologia o els alumnes disposen.
Amb els alumnes de Grau Mitjà vaig fer-me el propòsit de treballar amb propostes de gamificació. Senzilletes, doncs tot just estic llegint i aprenent sobre aquest tema. El que faig és jugar amb els continguts que proposo. Des de tasques senzilles, com elaborar formularis del Google que els alumnes responen allà mateix amb el mòbil, a jocs tipus Kahoot, aprofitant que són molt competitius. I em vaig anar animant, i la meva última proposta va ser un joc amb la plataforma CoSpaces, que podeu veure (i jugar, si voleu i podeu) aquí. És possible que us demani baixar l'app. A mi me l'ha demanat si jugo amb un mòbil o una tablet. Amb PC no.
Bé el cas és que fins aquí les meves propostes, i ara les disposicions. Hi ha alumnes de Grau Mitjà que venen tan i  tan avorrits, o cansats de tot, que ni tan sols volen jugar (!!). Ni joc de preguntes ni respostes, ni realitat virtual. No tots, tot s'ha de dir, però sobta que, tot pretenent fer alguna cosa diferent i perquè no, divertida, els nois (i noies) no segueixin. Cal seguir pensant. Aquests nois han de tenir respostes des de la FPA.
Una altra disposició és la tecnologia. Una llàstima les hores utilitzades a crear aquest material, i quan arriba l'hora, a l'aula, amb els ordinadors al davant, resulta que són ordinadors vellets, i els processadors no tenen tanta velocitat com per llegir les imatges. Enlloc de veure imatges en moviment, es veien fotos en 3D. Però seguirem. Trobarem la manera de jugar-hi en un disposotiu mòbil, en PC's nous, no ho sé, ja hi pensaré.

dimecres, 28 de març del 2018

Què demano jo?

Fa unes setmanes, el company Josep Miquel Arroyo ens demanava des d'una entrada del seu bloc Didactik que demanéssim tres coses al Departament d'Ensenyament. Sóna a carta als Reis, una mica estranya perquè tots sabem que els Reis &%&$ existeixen, però jo ho provo. Aquí van les meves propostes:

Una estructura adequada per a cada CFA. És evident que el nostre país és extens, que tenim com a mínim una escola d'adults a cada capital de comarca i que no tot el territori és igual. Fins aquí ja ho sabem tot. El que ja comença a no quedar clar és per què totes les escoles han d'oferir el mateix. M'explico. Hi ha parts del territori on hi ha més demanda d'uns ensenyaments que d'altres. Si no hi ha demanda... perquè s'han d'ofertar? Em refereixo a una demanda raonable. No trobo lògic que fem classe a un o dos alumnes de qualsevol grup, només pel fet que al juny ho oferíem, i no ho podem canviar quan arriba el setembre i veiem la matrícula. Caldria més flexibilitat, tenir un pla B pel setembre, algun grup que es desdoblés si fos necessari, tenir unes ràtios mínimes per fer classe, i per tant, no crec que calgués fer preinscripció al maig, per què sovint no s'assembla a la de setembre. És evident també que això implicaria plantilles més flexibles (pel que fa a les matèries a impartir) i també duradores, doncs si no podem contar amb els mateixos mestres al juny que al setembre... malament rai.

Reduir distància entre el Departament i nosaltres. També ens passa que no ens escoltem els uns als altres, estem massa lluny. La meva proposta és novedosa (si més no en el camp de l'educació). Caldria crear un grup (un mestre per Servei Territorial, per exemple) que tindria dues línies d'actuació. Una primera línia més vertical, que connectés el dia a dia d'un CFA amb els tècnics i directius del Departament. Seria un cos semi-tècnic, format per gent amb experiència, que entengués les propostes i problemes dels CFA (com les del punt anterior) i les pogués fer arribar al Departament amb regularitat. La necessària coordinació crec que afavoriria la visibilització que tant es va demanar a la passada Jornada de la UAB. Una segona línia d'actuació seria més horitzontal. Posaria en contacte diferents escoles, diferents projectes, atendria i proposaria solucions a problemes concrets (que segur que tenen altres escoles), aportaria un punt de, diguem-ne supervisió (mai condescendent, ni punitiva, ni exemplaritzant, ni res de tot això), que donaria confiança als equips de mestres. Saber que tens algú a qui pots explicar problemes, propostes, el que sigui, segur que ajuda, calma i dona benestar. Algú deu pensar "ja tenim els inspectors". Res a veure. Aquesta proposta és més propera, surt del camp de la formació d'adults, la relació és bàsicament horitzontal, no punitiva (no ha de fer por, sinó donar confiança, repeteixo), i no parteix del coneixement de la llei i la normativa, sinó del dia a dia a qualsevol CFA. Per cert, ja sigui del Departament o municipal.

Adaptar-nos al s XXI, JA!!!. Última proposta. Que ens estem quedant enrere... Aquesta ens toca directament a nosaltres, tot i que demano al Departament que ens ofereixi els recursos i la formació necessàries. Si seguiu el bloc segur que ja ho heu llegit vàries vegades. Poca cosa més diré. Que cal formar-se, que cal canviar continguts, que cal canviar metodologies, que cal adaptar la manera com veiem la Formació d'Adults. No pot ser que seguim fent el mateix, i de la mateixa manera, que fa vint anys. O deu, tant fa. El mateix, dic. I endavant les propostes, que se'n fan, no ens equivoquem, però fem-les visibles, expliquem-nos-les. Duguem-les a terme.

Apa, Josep Miquel, crec que jo he complert.
Seguim!!

diumenge, 4 de març del 2018

La trobada de la UAB

Aquesta entrada s'assemblarà a l'anterior. Ho veig a venir.
Primer per què he tornat a estar mesos sense escriure, i segon, perquè parlaré de visibilitzacions.
Anem a pams. Ja ha passat tot. Els problemes de salut queden enrere, i els metges em diuen que el meu cos es va posant a lloc poc a poc. Per dir-ho ras i curt, el tumor que tenia a sota el cervell ha sigut extret al 100%, i no he tingut cap repercusió hormonal. Tot perfecte. Apa, ja ho he dit.
Vaig a la segona part, les visibilitzacions. Acabo de tornar d'una trobada de profes d'adults a la UAB.  He sentit el que se sent molt últimament, que cal que la Formació d'Adults tingui més visibilitat. I que l'Administració no hi col.labora. Doncs si l'Administració no hi posa de la seva part, posem-la nosaltres.
Una observació: Tot i que en el buidatge de l'enquesta que va fer en Joan Padrós se'ns deia que un alt percentatge dels assistents (podria ser el 75%?) érem mestres d'escoles d'adults del Departament o municipals, a la taula d'experiències no n'hi havia cap. Una escola de Madrid, una fundació que treballa amb nois de 14-15 anys, i, aquesta potser sí que s'assembla, l'associació La Troca. Tots tres projectes molt interessants, però allunyats de la realitat que ens trobarem dilluns a classe.
Em pregunto: per què no aprofitàvem per visibilitzar-nos? Segur que entre aquest 75% (?) hi havia projectes fascinants. Penso que l'organització no hi va caure. Ara recordo la gent coneguda que m'hi vaig trobar, i penso: però si tots aquests fan coses molt xules... com és que no ens en parlen? projectes de GES autoformatiu, el projecte "tomb pel la cultura", experiències amb stop motion,  gamificació, ús intensiu de Moodle, i d'altres que segur que em deixo, i d'altres que no conec, i d'altres que conec però no hi eren... com és que no van ser convidats a pujar a la taula d'experiències?. Els mestres d'adults fem coses, però ni tan sols nosaltres mateixos som capaços d'ensenyar-nos-les.
L'Administració no hi posa de la seva part. Doncs fem-ho nosaltres. Expliquem què fem, com, amb qui... crec fermament que aquest és el pas que hem de fer. Les xarxes socials,  el boca a boca, jornades com aquesta que explico, tot això ha de ser el nostre altaveu, la nostra visibilització.
L'endemà vaig anar a una altra trobada d'escoles (aquest cop de Primària i Secundària) que treballaven amb l'entorn GSuite. Vaig anar a descobrir, doncs el GSuite és un entorn atractiu. Van ser diferents tallers en els quals, després d'una introducció d'un expert (llegiu un mestre que feia servir Google Classroom a l'aula), els altres participants explicaven la seva experiència. Jo me'ls escoltava i pensava, "ostres, aquesta gent sí que fa coses, i coses molt xules". I de cop vaig pensar: "doncs igual que els mestres d'adults que vaig veure ahir; l'única diferència és que els de Primària i Secundària es troben i s'ho expliquen". Quina llàstima!! Una altra oportunitat perduda.
Sé que algú ara estarà pensant, "tenim les escoles d'estiu, allà en parlem". D'acord, però són actuacions molt puntuals, i també sabem que hi va molt poca gent, precisament per què no tenim costum d'explicar-nos coses.
Bé, aquí ho deixo. Visibilitzar-nos vol dir explicar-nos coses, vol dir no tenir vergonya, vol dir fer el primer pas, vol dir pensar, crear, innovar...