dijous, 9 de març de 2017

Em reincorporo

Passat els dies de repòs de resultes de l 'accident, ja fa una setmana que he tornat a treballar. Bé, cap problema. Cap problema físic, vull dir.
Tornar sempre és complicat, per què sovint no saps què trobaràs al tornar.
El mestres que segueixen treballant acumulen la seva feina més la que se'ls demana, i que hauria de fer el mestre que està de baixa. Sovint han de compaginar dues classes, i es perd el seguiment de l'una i de l'altra. No es pot estar a tot arreu.
El substitut trigarà 10 dies a arribar, i per tant cal prendre paciència.
És lògic que se'ns demani tenir les programacions a punt per si arriba una situació com aquesta, que tothom sàpiga què s'ha de fer. Però el que passa és que la feina acumulada impedeix, potser, centrar-se, revisar la feina pendent, entendre la feina del company, i prou feina tens tu. Resultat: acabes tirant de feina que tens a un calaix, la reparteixes, i els alumnes ja es posaran al dia quan torni el malalt. I el substitut/a, quan arriba, fa el que pot. Amb sort tindrà temps de conèixer la nomenclatura dels grups (GES, CFI, etc), el nom d'algun dels companys, i poca cosa més (estic parlant d'una baixa curta, 3 setmanes, com jo. El substitut ha arribat a la tercera, "no abans de 10 dies". Ha tingut 5 dies de realitat laboral. Dues sessions per grup. El que he escrit abans. Fa el que pot).
És el tema de la formació d'adults. Molta amplitud horària, pocs mestres, poques coincidències. No és com a Primària o Secundària, que molts mestres coincideixen al centre, hi ha horaris de guàrdies, l'assistència és obligatòria, i cal (i es pot) estar amb els alumnes.
Total, que una baixa així és com un llamp. No saps on caurà, ni el mal que farà. Però ja està fet. Ara cal recuperar el temps, posar-se al dia, i potser pensar: "bé, podria haver estat pitjor".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada