dimecres, 23 de novembre de 2016

Quines decisions!!

Doncs sí, quin nivell de decisions que cal prendre, poc després de començar el curs, que per a mi ha estat força traumàtic (llegiu, si voleu, entrades anteriors), i a més que no són decisions com ara què  menjar, si verdura o pasta el dimarts o el dimecres, sinó decisions del tipus: "He de seguir treballant a formació d'Adults en aquestes condicions, o canviar a Primària, a treballar amb nens, i reconduir tota la meva orientació laboral? I ho he de decidir en 20 dies, aproximadament."
Poca broma. A l'entrada anterior acabava amb aquest dubte, al qual li he estat donant voltes des de llavors, i amb pressa, per què el concurs de trasllats acaba el proper dilluns 28, que és quan havia d'estar presa la decisió.
Moltes hores donant-hi tombs, i finalment ha pesat més el condicionant laboral. Si d'alguna cosa en sé, és sobre Formació d'Adults; allà on puc aprofitar la meva experiència és en aquest camp; malgrat tot, encara tinc ganes i idees per aportar a la meva feina; tenir una plaça definitiva dóna marge per empoderar-me al lloc de treball, aportar idees per millorar l'espai on seré els propers anys; demanar un horari millor; és el camp on conec gent, que m'aporta i em fa pensar (l'última col·laboració amb el Josep, el Ramon, el Max, el Diego, el Javier, l'Anna, m'ha fet pensar molt en positiu, fins al punt de tenir  una influència decisiva); i posats a pensar i il·lusionar-se... per què no creure en un futur concurs de trasllats on finalment apareguin places d'adults per poder triar?
Total, que decisió presa. No participaré al concurs de trasllats d'enguany, em quedaré com a mínim 3 anys més a Solsona.
Això implica necessàriament noves propostes, recuperar la proactivitat, començar a pensar positivament en com cal canviar certs funcionaments i inèrcies que no m'agraden, tot amb calma, poc a poc i sense cremar-se.
Inicio una nova etapa. Us aniré informant.

dimecres, 9 de novembre de 2016

M'avorreixo

El canvi / fugida cap a Solsona no funciona. Ja tenia clar que el canvi no seria per anar a millor,  però no podia imaginar que m'afectaria tant. A qualsevol nivell.
He arribar l'últim, i per tant, em toca fer el que feia la mestra anterior. Sempre s'ha fet així. La formació prèvia, el currículum, els interessos i motivacions, les noves idees, no serveixen. Em toca fer el que es feia. I amb l'horari igual. Ja està muntat, les mestres ja tenen la vida muntada així, i els nous ens hi acoblem com ens diuen.
Resultat, anar lluny de casa a treballar, a fer àrees que no em motiven i per a les quals no estic gaire preparat, i amb un horari que dificulta immensament la conciliació laboral. Pràcticament no veig als de casa. Al matí no hi són, i jo sí, i quan arribo, cap a les deu de la nit, pràcticament ja dormen.
En situacions així m'adono de què gran que és l'Administració i que petits que som els que hi treballem. Casos de desmotivació que passen desapercebuts, situacions arrelades / estancades / enquistades, que es mantenen per seguretat, desconeixement, o conservadurisme, claustres permanents, sense canvis, tot això sembla que no existeix més enllà de les parets del centre.
El cas més evident és que el proper concurs de trasllats no sortirà cap plaça de Formació d'Adults,  entenc que per què les consideren "específiques". No en sé res més. Total, que no es mourà res ni ningú, un altre any, i ja en portem uns quants (vuit? nou? )
Total que aquest any m'estic avorrint. No trobo cap element motivador. Ni les classes que faig (quan abans eren el meu refugi, malgrat el mal ambient a l'escola, entrava a classe i m'ho passava bé), ni l'horari (massa lluny de casa), ni la metodologia (sense portàtils, sense ordinadors, ja no faig res del que feia ni del que m'agradava, i del que pensava que era el millor per als alumnes).
Ara vaig amb un dossier a la mà i faig allò que no m'ha agradat mai: entrar a classe i dir "bona tarda, obriu la pàgina 7, que farem l'exercici 5", bufffff. El pitjor és que estic perdent els ànims per proposar res més.
Desmotivat i decebut, em plantejo deixar la formació d'adults.  Tot un tema, doncs aviat farà 20 anys que m'hi dedico (sense contar pràctiques de la universitat i feinetes vàries), valoro la meva experiència, encara em queden ganes i idees (m'ho he passat bé compartint l'elaboració una ponència amb d'altres companys de FPA, encara participo en algun grup de treball...)  però arriba un moment que m'he de plantejar si val la pena seguir si això suposa tan alt grau de desmotivació, cansament, i falta d'expectatives.
Per pensar-hi, però aviat, que el concurs de trasllats per anar a Primària ja és aquí.