dimecres, 12 de novembre del 2014

Els especialistes

(11 de novembre de 2014)

Fa temps llegia un post al bloc del Ramon Paraiso, que parlava amb certa ironia sobre tipologies de professorat.
Hi penso sovint quan recordo el meu pasat i el present com a profe d'adults, com quan vaig començar, com a acollit a l'escola Martinet de Nit per fer les pràctiques de la Universitat (per cert, ja fa 20 anys, se'm passarà i no faré res per recordar-ho...). Llavors em tocava fer de tot. La meva primera pràctica va ser trucar a un grup d'alumnes per dir que un profe no venia. Un clàssic de la FPA.

El cas és que m'ha tocat fer sempre de tot. Grups d'alfabetització, de pregraduat, Graduat, acccés a a la Universitat, catalài castella per a immigrants, GES, CAM, CFGM, CFGS... I més quan vaig començar a fer substitucions. Llavors arribava a una escola i m'explicaven què havia de fer. Naturals, o Socials, o anglès, o Mates, el nivell... I què havia de fer? Doncs estudiar, i formar-me. No em desagrada gens la idea, i segueixo pensant que és una de les claus i també de les dificultats de la meva feina, sovint sense reconeixement, precisament per què es desconeixen aquests elements. Fa poc llegia (crec que ho deia la Imma Barriendos"m'encanta l'ensenyança, i per això em formo constantment". M'agrada la idea i la comparteixo.

Però, a què treu cap això? Doncs que amb els anys sé que sóc una mena de tot-terreny. Continuo fent de tot, i no em queixo. Per sort, puc ser útil en força camps. I si no, procuro entendre-ho. I si no, ho estudio. Penso: "amb això puc ser útil, i total, el nivell deu ser 4rt de la ESO, i confio en les meves habilitats". I estic convençut que com a profe faig de guia, i no de mestresupremquehosaptot.

I jo, que penso que aquesta actitud és normal i necessària a la FPA, doncs em desenganyo força quan sento a companys (i amb els anys n'he sentit uns quants) que aclareixen que ells són "especialistes en" (em sap greu, però aquí haurieu de llegir Llicenciats en). Un drama. Resulta que un especialista no ho pot fer tot, i jo un simple Diplomat, sóc un tot-terreny. I tots dos treballem amb mateix lloc. Amb els mateixos alumnes i condicions. Per sort, sé que són els que he trobat jo. Sé que n'hi ha d'altres amb un altre concepte de la seva feina. Malament rai, si no... Però no em compensa, perquè es deduirà que un tot-terreny ha de passar per tot arreu, i un especialista només per allà on pot. O vol.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada