dimarts, 6 de maig del 2014

Seguim reflexionant....

No sé per quina casualitat vaig anar a parar al blog del Ramon Paraiso (http://fadultos.blogspot.com.es), sempre amb comentaris interessants sobre la nostra feina. El recomano a tots aquells que estem posats en això de la Formació d'Adults.

El cas és que en llegir-lo, vaig pensar que fa temps que no exposo idees. I aquest bloc és la manera. Per a això el vaig iniciar...
I també és casualitat que últimament he tingut sobretaules de dinars o sopars, tant fa, amb gent que no es dedica a l'ensenyament, i més enllà de "quantes vacances", de tant en tant apareixen reflexions que em fan pensar. Com ara: "Per què els mestres som els únics funcionaris que no hem de fer tota la nostra jornada laboral al centre?"  Això de només 30 hores al centres, i les altres 7'30hores a casa... Té algun sentit? Se'm cau l'ànima als peus quan ho he comentat amb algun profe i em diu " millor treballar a casa, per què a l'escola xerro massa amb tothom i no faig res..." o en un extrem "Jo les permanències les faig a casa, que les faig de més qualitat". I sé que això de les permanències és un extrem, però això de les 37'30 hores de jornada setmanal... Com va?
I una altra, parlant amb gent que té fills: "Si els mestres deixen de fer classe al juliol perquè els nens tenen massa calor a les classes... Com és que els hem de deixar tot el mes en casals (sovint desenvolupats a la mateixa escola)? Què als casals no hi fa calor?" algú hi ha pensat?
Sé que em tiraria pedres a la meva teulada, però m'agradaria que si algú llegeix això i coneix alguna resposta, me la faci saber. Gràcies.


Amb perspectiva.

març 2014
Iniciar i acabar una etapa com a Cap d'Estudis al CFA Mollerussa, un procés que va començar amb la il.lusió de qui comença una etapa de gestió d'una escola, i va acabar amb un sentiment de frustració per haver passat més hores gestionant problemes amb el professorat que no pas fent funcionar l'escola. I també amb el sentiment de no haver sabut fer bé la feina que tocava i quan tocava, ja sigui per incompareixença o per no haber sabut repartir i assignar bé les tasques unipersonals i col.legiades. Què hi farem… De tot se n'aprèn.

El Pau. El procés d'adopció, ser pare… No hi donaré tombs aquí, perquè el Pau té el seu bloc exclusiu (http://anemabuscarelpau.blogspot.com.es) I alhora també és un resum de com hem viscut, crescut i sentit el últims anys.


En perspectiva, una bona etapa, a voltes decebedora, però que permet encarar el futur amb noves perspectives.

Cap a on va la meva feina?

Cap a on va la meva feina?(29 de maig de 2005) 

D'un temps cap aquí em ronda pel cap la pregunta. Aquella formació d'adults que vaig conèixer, on l'escola era un punt de trobada, de participació i d'implicació de tothom, tinc la sensació que està desapareixent. S'està "institucionalitzant". No és un error, això que quedi clar, però està augmentant el número de cursos amb titulació, i queden relegats (o sense espai) aquells que tenen per objectiu "aprendre perquè sí". Una llàstima, però no cal desesperar-se; com tot, segur que és un cicle. Hem de veure-hi les noves possibilitats.




Les TIC's l'ARC,... tot el que vaig apareixent de nou. com la nova formació d'Adults. L'important, i aquí hi haurà la lluita, és mantenir l'esperit específic del formador d'adults, aquell que sap com és un alumne adult i com aprèn. No s'ha de copiar el clixé de l'IES, perquè no és (ni ha de ser) el mateix. Cal formació de formadors, hem de saber on treballem per saber actuar en conseqüència. Allò del mestre assegut darrere la seva taula explicant, allò de les grans dosis de teoria, allò dels laumnes escoltant i prou,... què voleu que us digui. No és això companys, no és això. Si la formació d'adults va cap aquí, sí que tindrem un problema... 



On ha de quedar la implicació del mestre? Com l'ha de transmetre a l'alumnat? Si l'alumnat ve a treure's el GES, o intentar accedir a la universitat o a un cicle formatiu ja no participa més de l'escola? No li interessa? L'escola d'adults és una fàbrica de títols i prou?



Preguntes. Alguna resposta? Més endavant.